dimecres, 20 de juny de 2012

Història

Hola, som "Les Aquarius" i aquí us deixem amb la nostra història sobre l'aigua.


L’Anna era una nena aproximadament d’uns deu anys, que vivia en una casa no gaire lluny d’aquí. Com que se sentia molt sola ja que els seus pares sempre eren fora, anava cada dia a explicar els seus problemes al pou perquè pensava que era l’únic que l’escoltava. Un dia sense voler, va caure dins d’aquest i es va emportar una gran sorpresa al veure què hi havia a dins, TOT eren escombraries. L’Anna, espantada, va començar a cridar demanant auxili. Al cap de poc va sentir una veu que sortia de les profunditats de la terra i li deia:
- Anna, jo sempre t’escolto i ara vull que tu m’escoltis a mi. Veus quantes deixalles hi ha aquí? Abans era tot aigua, estava net, però amb el temps la gent només ha fet que contaminar i si seguim a aquest pas, tota la Terra quedarà plena d’escombraries i sense aigua potable per la supervivència terrestre.
- Però com vols que això passi? L’aigua no s’acabarà mai, n’hi ha molta!
- Has de pensar que l’aigua és un recurs escàs i que si no contribuïm TOTs a conservar-la, s’acabarà!
- Au va home!
- Com que veig que no t’ho creus, em veig obligat a demostrar-t’ho.
Les roques del terra del pou s’obriren i formaren un tobogan que conduïa fins a un altre lloc. 
- On som?- Va preguntar la nena.
-  Mira al teu voltant.
- Si això és casa meva i això és l’exterior del pou!!! Però hi ha una gran diferència, tot és brut i no hi ha aigua enlloc!
- Exacte- va dir el pou. –Això és el què et deia! Ja no hi ha vida al planeta, no queda aigua enlloc!
- Ostres!- va dir la nena.
Seguidament van tornar al present.
- Si no fem alguna cosa per solucionar aquest problema acabarem així!- va dir la nena.
- Dons ja saps què has de fer!
- Però què hi puc fer jo, si només sóc una nena!
- Entre tots podem fer un món millor no importa l’edat! Cadascú hi pot contribuir una mica! I ara et trauré d’aquí.
     El pou va treure la nena de dins seu. Un cop fora aquesta consensuada del perillós futur que podria esperar la Terra, va afegir el seu granet de sorra per tal que l’aigua del planeta no estigués tan contaminada. 
     De gran, l’Anna va formar una campanya per fer veure a la gent, igual que havia fet amb ella el pou, el perill que podria córrer la Terra.